El duo fantàstic presenta el seu primer projecte per a un gratacels. Estarà a Nova York, i el projecte s'anomena "56 Leonard Street". Una torre de vivendes -un condo- de 57 plantes al districte històric de Tribeca, a Manhattan.
Té aquest aire de pila-de-caixes-de-sabates que tenia la proposta inicial per a l'ampliació de la Tate londinenca:











pàgina oficial del projecte: http://www.56leonardtribeca.com/
més informació a Dezeen: http://www.dezeen.com/2008/09/14/56-leonard-street-by-herzog-de-meuron/
entrada a Curbed: http://curbed.com/archives/2008/09/15/jenga_herzog_de_meurons_56_leonard_revealed.php
New York Magazine: http://nymag.com/arts/architecture/reviews/50212/
New York Sun: http://www.nysun.com/arts/fantastical-form-in-tribeca-herzog-de-meurons-56/85827/?source=teaser

qué curiós!

el gratacels d'HdM s'assembla molt al que Calatrava proposava per NYC, però en vo. Si poses al google images "calatrava new york" surt gairebé de bones a primeres.

No cal dir que la qualitat d'aquest parell és astronòmicament superior a la del frikito valencià, que sempre serà un arquitecte pajillero super esquemàtic en tots els seus plantejaments. No deixa de recordar-me el seu propi edifici pel num 40 de Bond St., però apilat a la horitzontal. Estic desitjant tenir més informació i planimetries sonbre el tema, perquè és realment agraït de veure. Diria que poca cosa més es pot dir que que és un altre projecte d'un dels equips més en forma del panorama mundial. Són bons, tenen talent, han sabut crèixer, ho fan bé i ara tornaran a construir a la ciutat per antonomàsia del segle XX. Què més es vol?

Estic desitjant continuar-lo estudiant, i aprenent d'ells.
Ah, i gràcies per la notícia, de la que no en tenia ni idea!

veig que aun dels links que has posat surt un altre edifici fantàstic (de línia semblant) de Koolhaas. Ostres, com estan aquests! No em considero un hooligan d'aquesta gent, però realment estan començant a dir coses que no s'havien dit mai en edificis en alçada: reclamar més autonomia planta a planta, confiar la seva imatge a la secció enlloc d'extruïr una bona solució tipus, autonomitzar la forma, individualitzar-la, i retorçar-la per tan de gestionar millor la seva integració a l'entorn. Són uns mestres.

joder. No pararan mai? Ja és ben cert que, en ocasions, i només en unes rares persones, la quantitat els pot donar la qualitat. Ni trampa ni cartón. Bona arquitectura des de la complexitat. I més que autoplagi el tema seria més aviat el de l'autorreferència, el famós "standing on the shoulders of giants", sempre una mica més amunt sobre la teva pròpia obra, la de Rossi, Piano, Le Corbusier, alguna cosa (poca) de Mies, Max Bill i tants d'altres montstres. En fi, que això sembla no tenir fi. Si vas al Flickr, per cert, trobaràs l'origen de tot: aquests tios tenen un estudi d'arquitectura d'un tipus que jo no coneixia de res. Parlo d'un campus. Ells han anat ampliant el seu estudi de tota la vida, comprant gairebé tota la resta de la mansana. I només han edificat un petit edifici (el trobaràs a flickr sota la clau "herzog de meuron HQ": la resta, tot rehabilitació. Sensibilitat al màxim. Fins en això són diferents. Ja em passa amb ells com amb Siza, però en modern: són arquitectes que ara ja només poden fer que fer-nos disfrutar. Per cert, si pots, mira't el seu projecte a Hong Kong, també d'una bellesa excepcional.